El comerç electrònic (botiga online, TPV virtual)
En un sentit ampli comerç electrònic és qualsevol intercanvi de dades per mitjans electrònics, estigui o no relacionat amb l’activitat comercial en sentit estricte.
Si ens cenyim exclusivament a les transaccions comercials electròniques, és dir, compra-venda de béns o prestació de serveis, així com a les negociacions prèvies i d’altres activitats ulteriors que no siguin contractuals, comerç electrònic es pot definir com les transaccions comercials entre individus o empreses que es porten a terme mitjançant mitjans electrònics.
El comerç electrònic en el sentit estricte exposat cobreix principalment dos tipus d’activitat: la comanda electrònica de béns materials que es lliuren mitjançant canals convencionals com el correu o els serveis de missatgeria, i la comanda, el pagament i el lliurament en línia (“online”) de béns i serveis intangibles o “data products”, com ara programes informàtics, serveis d’informació, recreatius, etc.
No és dificil entendre que el comerç electrònic és una part molt important del futur, només cal mirar totes les dades estadistiques per veure la clarissima evolució que ha sofert durant un breu periode de temps. Però també cal remarcar, que al nostre pais el comerç electrònic encara ha d'evolucionar molt perque la gent agafi més confiança.En altres països, com ara Estats Units, l'atenció a l'usuari i la continua millora del servei fan que el comerç electronic sigui pioner.
Ser un dels estats més petits del món no és incompatible amb figurar a les primeres posicions mundials en el desenvolupament de la societat de la informació.
Andorra, un país amb uns 90.000 habitants, és un dels estats europeus occidentals amb més llars connectades a Internet, un dels indicadors claus per comprovar la implantació de les NovesTecnologies de la Informació i de la Comunicació (NTIC) en una regió.
Connectar-se a la Xarxa des de la llar cada cop és menys un privilegi en les societats amb més recursos econòmics. A Andorra, un 60% de la població es connectaa Internet, el que significa que 600 persones de cada mil tenen accés a la Xarxa des de casa seva, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 45%.
Les societats que actualment es poden definir “de la informació” evolucionen constantment i això obliga a actualitzar amb freqüència les dades referents a la implantació de les NTIC en aquestes societats.